De llibreries per Barcelona

La història d’aquesta llibreria ha merescut una entrada a la Wikipèdia, per tant no evocarem al passat, sinó al present. El fet és que desprès d’uns anys d’haver abandonat la seu de la Granvia, (hi era des del 1962 gràcies a un grup de persones entre les quals hauríem d’esmentar Josep Espar Ticó i Armengol Passola, Ona naixia com una prolongació, fins i tot física, de la discogràfica EDIGSA, fundada un any abans), va obrir de nou les portes a Gràcia, el 30 d’octubre de 2013, i això va causar molt de renou als mitjans, que a alguns els va sorprendre. Els que ja tenim una edat varem entendre perfectament l’interès. l’Ona havia estat un referent, quan la Barcelona dels 60′ era un desert, boirós, gris i avorrit, sobretot culturalment parlant.

Avui que ja no ens avorrim tant, o sí, no ho sé, i una nova aposta com aquesta no deixa de ser una alegria. En un espai més reduït i amb un fons no tan nombrós, Ona segueix compromesa de nou amb la creació en català, i els escriptors catalans traduïts a altres llengües i llibre infantil. Afegeix article de papereria, música i marxandatge, entre el qual voldria ressaltar el de les nines que parlen en català, fabricades a València, que un dia la Feliu les descobreix fent-los una visita, se’n va al programa del Cuní i en vénen 300. Inclou un fons important de llibre que ja no es troba: editorials com Galba, La Magrana, Selecta, les obres completes d’Edicions 62, tot Pedrolo, tot Terenci… a més organitza xerrades, presentacions. Tota la informació la bolquen al Facebook. Benvinguts de nou!