Des d’un primer poble a Gal·les que el 1961 s’autoanomena Vila del Llibre, fins que Calonge s’hi incorpora el Nadal de 2021, n’hi ha d’altres arreu que han fet el mateix durant aquests anys, i la majoria amb èxit. Aquí us presentem les viles europees que ho treballen tot l’any. Tot i que al llistat seguent els podreu veure tots. Com diem n’hi ha que mantenen l’activitat tot l’any i d’altres que fan jornades, festivals, trobades només en dates concretes. Aquestes no pertanyen a l’organització internacional que els hi otorga el distintiu. Aquí us deixem una mica més informació.
Llista de viles del llibre
International Organization of Book Towns, adherides que mantenen l'activitat tot l'any
Fédération des villes, cités et villages du livre en France permanents i temporals
Xarxa de viles del llibre de Catalunya permanents i temporals
Hay-on-Wye (Regne Unit) 1961
Vila del llibre des de 1961, la primera. Aleshores Richard Booth va obrir una botiga de llibres de segona mà a l'antiga estació de bombers de Hay-on-Wye, un poble gal·lès de menys de 2 000 habitants, que gràcies a la seva condició de vila del llibre rep a l'any mig milió de turistes i bibliòfils. L'èxit d'aquest establiment va animar a l'obertura d'altres llibreries similars, fins al punt que, l'1 d'abril de 1977, el mateix Booth —en una original maniobra publicitària— va declarar Hay-on-Wye regne independent, autoproclamant-se monarca amb el títol de Richard Cœur de Livre, i concedint al seu cavall el títol de Primer Ministre; avui hi ha una Cambra dels Lords de Hay, amb vint-i-un parells hereditaris des de l'any 2000. El 1988 va iniciar les seves activitats el Hay Festival, impulsant definitivament tant la seva projecció internacional com l'obertura de noves llibreries al poble. Pàgina oficial
Redu (Bèlgica) 1984
El poble es debat entre dues passions: els llibres i l'espai, ja que és a pocs quilòmetres d'una de les seus de l'Agència Espacial Europea. Una petita localitat de només 400 habitants, que es transformen en 15.000 amb motiu del seu gran mercat de llibres rars i d'ocasió, i que alberga una trentena de llibreries, la meitat de llibres antics o d'ocasió. Pàgina oficial
Bécherel (França) 1988
Una localitat humil en població -sobrepassa amb dificultat els 700 habitants- i generosa en història, complint un paper fonamental en la defensa del ducat de Normandia d'Enric II d'Anglaterra, la Guerra de Successió bretona o la Revolució Francesa. L'associació de llibreters Savenn Douar la va transformar en una vila del llibre per lluitar contra el despoblament del centre urbà. Hi ha quinze llibreries i una àmplia xarxa d'activitats: la Festa del Llibre, la Nit dels Llibres, la Festa de la Lectura. Pàgina oficial
Montolieu (França) 1989
Vila del llibre des de que l'enquadernador Michel Braibant —que tenia el seu taller a la propera ciutat de Carcassona— va fundar l'associació Montolieu Village du Livre i el Museu de les Arts i els Oficis del Llibre; ambdues institucions van atraure llibreters, enquadernadors, cal·lígrafs i altres artesans del llibre. A més, hi ha quinze llibreries, la majoria especialitzades en volums de segona mà. Reben al voltant de 52 000 visitants anuals, molts per acudir a festivals com el celebrat a la primavera. Pàgina oficial
Bredevoort (Paísos Baixos) 1993
Té només 1 600 habitants i més de vint llibreries de segona mà, sumades a una altra dels atractius de la localitat: les galeries d'art. El tercer dissabte de cada mes se celebra un mercat de llibres a l'aire lliure a la plaça de Zand, i la majoria d'establiments obren també durant el diumenge a la tarda. Pàgina oficial
Saint-Pierre-de-Clages (Suïssa) 1993
Encara que el col·lectiu que l'impulsa es va formar el 1990. A més de llibreries, hi funcionen tallers d'enquadernació i s'han establert també altres artesans del llibre. És cèlebre per la seva església del segle XI. Aquest any 2024 s'hi celebra l'assemblea anual de l'associació de viles del llibre, en el marc del seu potent festival literaritat. Pàgina oficial
Fjærland (Noruega) 1995
Situada a l´oest del país. Hi ha nombroses llibreries de vell, la majoria combinades amb cafeteries, galeries d'art i botigues de records per als viatgers. Aquesta vila del llibre tanca cada any –meteorologia obliga– entre octubre i abril, encara que les seves llibreries manté obert el servei de venda en línia. Pàgina oficial
Fontenoy-la-Joûte (França) 1996
Ha perdut la meitat de la població en els darrers cinquanta anys, i en la declaració d'intencions confessen que el projecte de la vila del llibre obeeix a l'objectiu de «revitalitzar el medi rural creant nous llocs de treball i revalorar el patrimoni immobiliari, després del declivi industrial de la regió». Actualment, els visitants poden trobar deu llibreters de vell, un cal·lígraf, un artesà... i un restaurant. Pàgina oficial
Wigtown (Regne Unit) 1997
Exhibeix el lema de la vila del llibre nacional d'Escòcia, per la seva alta concentració de llibreries de segona mà en una localitat que no supera els 1.000 habitants, i després de presentar-se a una votació entre diverses ciutats candidates. Com en altres casos, el projecte de vila del llibre buscava regenerar una zona deprimida per la desindustrialització. A finals de setembre celebren —cada any— un festival literari amb especial atenció a la literatura infantil, juvenil... i a la poesia. Pagina oficial
Damne (Bèlgica) 1997
Valdria la pena visitar-la encara que no tingués ni una sola llibreria: molt propera a la turística Brujas, comparteix amb ella l'aire medieval, i ha apostat pel cicloturisme al voltant del seu canal. A la presència habitual de llibreries de vell i de segona mà, els responsables de Damne hi sumen habituals fires del llibre als seus carrers, més enllà d'un únic esdeveniment anual. Pàgina oficial
Sysmä (Finlandia) 1997
Aquesta petita ciutat —poc més de 4 000 habitants— del sud del país no resulta aliena a les paraules: s'hi edita des de fa noranta anys el diari Itä-Häme. Igual que moltes altres viles del llibre, a començaments del mes de juliol celebren cada any el seu propi festival, Sysmän Kirjakyläpäivät (Els dies de la vila del llibre de Sysmä). Pàgina oficial
Mühlbeck i Friedersdorf (Alemania) 1997
Viles del llibre, Mühlbeck i Friedersdorf, integrades al seu torn al districte de Muldestausee. Els bibliòfils podran gaudir de més d'una dotzena de llibreries, la majoria de segona mà. S'enclaven en una zona de gran atractiu pels amants de la natura, pels llacs que les envolten. Pàgina oficial
Wünsdorf-Waldstadt (Alemania) 1998
Al districte de Wünsdorf-Waldstadt —pertanyent a la ciutat de Zossen, a 30 quilòmetres del sud de Berlín— es concentren les llibreries de vell. El pes històric d'aquesta ciutat influeix en el contingut de les llibreries: un enorme complex de búnquers i museus sobre els darrers cent anys d'història militar de la ciutat. Tan espectaculars com les quatre llibreries, amb un fons de 350.000 llibres. Pàgina oficial
Mellösa (Suècia) 2001
Impulsada per una associació de llibreters, assumeixen que «la majoria de viles del llibre del món tenen un “nínxol” especial. Estimem els llibres igual que estimem la gent». Per aquesta regla de tres, «estimem la pau», de manera que la recerca de la concòrdia actua com a guia en aquesta vila del llibre, també atenta els lectors més joves, amb diverses llibreries, el catàleg de les quals —i disseny de l'espai— estan orientades per gaudir-ne. Un dels seus atractius és la casa de la periodista Barbro Ergetie, completament plena de llibres a cadascuna de les seves habitacions. Pàgina oficial
Tvedestrand (Noruega) 2003
Una tradicional vila de mariners a la costa sud de Noruega, les llibreries de la qual s'estableixen en pintoresques cases de fusta establertes tant al centre de la ciutat com a la zona del port. Botigues de segona mà, antiquaris, cafès literaris i altres espais on se celebren activitats vinculades al llibre, la lectura i l'escriptura. Pàgina oficial
Sedbergh (Regne Unit) 2003
Com tantes altres viles del llibre, aquest petit poble al nord d'Anglaterra va viure una època d'esplendor tancada per la cloenda —el 1965— de la via fèrria. Des del 2004, un any després de la seva fundació, celebren un festival anual el tema del qual varia d'edició en edició: el del 2016 ha estat posposat. Ho haurien dedicat al poeta Basil Bunting, el cèlebre poema del qual Briggflatts pren el seu títol del nom d'una església quàquera situada prop del poble. Pàgina oficial
Montereggio (Itàlia) 2004
Un poble medieval a la regió de la Toscana que ha elevat la seva ambició fins a proclamar-se com a «país del llibre». El seu marc incomparable —disculpeu el tòpic— permet rastrejar la història del poble des de la seva fundació al segle XVI, i avançar més enllà dels edificis per conèixer el seu vincle amb la història del llibre, que abasta des d'impremtes centenàries al veterà Premi Bancarella. Cada mes d'agost celebren la Festa del Llibre. Pàgina oficial
Atherstone (Warwickshire) Regne Unit (2005)
És un projecte impulsat pel nord-americà James Hanna, amic de Richard Booth, artífex de Hay-on-Wye. La seva història la situa com a punt important a la batalla de Bosworth i referència per al comerç en l'època dels Tudor. Allotja nombrosos mercats, la majoria centrats en l'agricultura local, que se sumen a llibreries, cafès literaris i fins i tot hotels amb biblioteca. Pàgina oficial
Urueña (Espanya) 2007
A la província de Valladolid. El nucli històric —magníficament conservat— ofereix l'aspecte d'una petita ciutat medieval. Completa la seva oferta cultural amb els espais dedicats a la música: hi ha cinc museus -un dedicat a la Vila del Llibre: el Centre e-LEA Miguel Delibes- i compta amb més de deu llibreries, a més de ser la seu de l'Associació per a la Recuperació de la Cal·ligrafia Antiga. Pàgina oficial
Esquelbecq (França) 2010
Està impulsada per una associació civil —la presidenta de la qual es va inspirar en un article sobre Fontenoy-la-Joûte (França) i en una visita a Redu (Bèlgica)— que va convèncer l'ajuntament per oferir locals buits als que estiguessin interessats a fundar-hi llibreries . En paral·lel, el poble ha aconseguit el títol de «Vila del Patrimoni», gràcies a la seva importància històrica. Cada mes de juliol celebra una Nit dels Llibres amb múltiples activitats. Pàgina oficial
Pazin (Croàcia) 2010
Aquesta ciutat de l'oest de Croàcia -ha pertangut a Venècia, Àustria, Itàlia i Iugoslàvia- té la peculiaritat d'haver comptat amb una fortíssima programació literària, prèvia a l'assentament de llibreries de segona mà. És la seu permanent de la Casa de l'Escriptor, cada any se celebren festivals –sobre literatura fantàstica, per la seva vinculació Jules Verne; la Trobada Internacional d'Editors Centreeuropeus de Llibres de Viatge; o el Mes del Llibre Croat— i en ingressar a la International Organisation of Book Towns se li va exigir que potenciessin l'obertura de llibreries per “igualar-se” a la resta de viles del llibre. Nohem trobat cap pàgina oficial encara. Tot i que ja apareix a les llistes més divulgades.
Borrby (Suècia) 2011
Depenent de la ciutat de Simrishamn. Per continuar amb una mena de joc de nines russes, els responsables de Borrby han aconseguit que la regió d'Österlen —a què pertany aquesta vila del llibre danesa— es converteixi en «Terra de Llibres». Molts dels locals buits del poble van ser recuperats per dos antiquaris, responsables -juntament amb la Cambra de Comerç de Borrby- del projecte, que ha crescut fins a albergar llibreries de segona mà, galeries d'art, estudis d'escriptors i seus d'editorials. Pàgina oficial
Selfoss (Islàndia) 2014
Van comptar amb l'assessoria del mateix Richard Booth. Als seus impulsors, el cafè South Book i el Museu de Llibres escrits per Dones a Eyrarbakki, aviat es van sumar altres llibreries de la regió, grups artístics i animadors locals en els àmbits de la cultura, l'educació i el turisme. És al sud d'Islàndia —és l'única vila del llibre del país—, i la seva població està creixent a causa de la pujada del preu de l'habitatge a Reykjavík. Pàgina oficial
Óbidos (Portugal) 2015
El lema? «Pura ficció». Tot i així, el compromís amb els llibres d'aquest poble —a una hora i mitja de Lisboa— és molt real. Una ciutadella amb castell, aqüeducte i nombroses esglésies per visitar, que suma museus, una casa per a activitats literàries, un centre sobre literatura infantil (Histórias com Bicho), establiments especialitzats —el fons dels quals se centra en l'art, l'arquitectura, la fotografia o la poesia—, un hotel literari a Óbidos) i fins i tot una llibreria instal·lada en una església. Pàgina oficial
Calonge (Catalunya) 2021
La primera booktown catalana i la segona a Espanya. La iniciativa catalana va arrencar de l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni que, amb l'objectiu de dinamitzar el centre històric —sempre menys concorregut que els seus barris més de platja— i apostar per un comerç de proximitat que girés entorn de la literatura, va decidir fer una crida a llibreters de tot el territori perquè s'instal·lessin aquí. A la convocatòria van contestar més de 70 interessats dels quals es van escollir set propostes que avui són set llibreries independents, cadascuna amb un projecte personal molt diferenciat de la resta. Un any després, a Calonge, que té poc més de 10.000 habitants, el panorama ha canviat completament. Pàgina oficial
Van tancar les portes les viles del llibre de Dalmellington —que va iniciar la seva activitat el 1997, i l’última llibreria del qual va liquidar existències el 2005— i Blaenavon —entre el 2003 i el 2006, molt propera a la pionera Hay-on-Wye, de la qual gairebé es presentava com a competència—, totes dues al Regne Unit. La International Organisation of Book Towns cita com a «possibles membres» El Pedroso (Espanya) i Torup (Dinamarca). A Catalunya hi ha diverses ciutats que fan fires del llibre regularment o esporàdicament. En destacarem Bellprat, Piera, Cervera, Montblanc, La Pobla de Segur o L’Escala.
De llibreries per Barcelona 