Il·lustració de Cristina Losantos

Construir aquest bloc m’ha portat uns mesos de feina, quasi diaris i intensos, fent i refent, aprenent, visitant i he pogut observar el que ara tant ens posem a la boca, l’emprenedoria. En el món de les llibreries hi ha iniciatives que et fan pensar, i molt. Hi ha gent preparada i agosarada alhora, com deien els avis, que val el que pesa. Si aneu resseguint els diferents barris veureu que la diversitat és un fet, del que es dedueix que els públics també ho són, que molt sovint responen i que sempre ho agraeixen. A mi això em resulta estimulant, sí, perquè vol dir vitalitat, i la vitalitat, la il·lusió i la professionalitat són el secret perquè les coses funcionin. He copsat una forta implicació als barris, de les llibreries amb els seus espais veïnals, aglutinen molta gent i fan molta feina també al carrer.

Voldria ressaltar només una de les impressions, n’hi ha moltes altres, més positives que m’emporto, i és veure cóm treballen les llibreries que han apostat pel llibre infantil i/o juvenil. No hi ha barri que no tingui una llibreria especialitzada, i d’altres de més generals que s’esmercen en tenir un fons cuidat, que emplenen d’activitats els seus locals per fer arribar als mes menuts el plaer de la paraula i de la imatge. Què passa doncs que diuen que la gent jove, i no tant jove, no llegeix? On s’atura aquest procés que va començar a la infància, si ho va fer? Potser que hi pensem una mica, no? Que hi pensin una mica, oi? On està el problema? Els pares, l’escola, la televisió? O bé, les presses, els horaris, el consumisme desaforat i la banalització de l’oci? Quan parles amb els llibreters que fa anys que estan al peu del canó, que les han vistes de tots els colors, els que s’hi han posat recentment potser és diferent, certament ho viuen com un panorama poc esperançador.

També caldria recordar, per no posar-nos ni tristos, ni massa estupendos, que la llista de llibreries que recentment ens han dit adéu representa un nombre més que remarcable, i per moltes d’elles, d’un prestigi més que provat, hauríem de sentir vergonya d’haver-ho permés. Quan els motius de tancament no són essencialment professionals, ni de posada al dia, vol dir que tenim un problema, i si una ciutat com Barcelona no sap o no vol resoldre’l, el problema canvia d’envergadura, la qual prefereixo no qualificar.

Per a tots aquests que lluiten cada dia, i pels que s’atreveixen a obrir-ne de noves, hauríem de procurar estar més alerta, no mirar-nos tan el melic, ni caure en l’autocomplaença, tan fàcil i perniciosa, i no deixar que ens ho vagin fent tot, potser valdria la pena pensar quina mena de ciutat volem, i aquí tampoc ja no vull seguir.

Sóc Mercè Bausili, responsable d’aquest bloc, he treballat durant més de quaranta anys (1973-2014) a la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i no puc deixar d’agrair als llibreters i llibreteres l’atenció que m’han dispensat. Tant si m’he donat a conèixer, com si he anat d’incògnit, ha estat un plaer parlar amb tothom i veure l’empenta que destil·len. A Marcel Albet, que em fa de “rastrejador” i m’ajuda a estar al dia dels canvis que es produeixen a la ciutat. També el suport tècnic que m’ha ofert un company de feina, en Xavier Beltran, que té una paciència més que notòria, però, allò que dèiem, li fa il·lusió perquè li agrada el que fa, es que nosaltres som així. Potser per això un amic meu del camp de la investigació pura i dura, en una ocasió recent em va dir amb aquestes paraules que reprodueixo literalment, en aquest país el que millor funciona són les biblioteques, i sí, segurament és força cert, ara li diré, les llibreries també.

Per acabar, el poema La llibertat (és una llibreria) del llibre Aiguaforts de Joan Margarit, que en aquesta ocasió ens el facilita una llibreria.

Fotografies a Bebés y Más de Mireia Long